EL MERCAT DEL BON PASTOR

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

2013 / Barcelona

Fase [Concurs] Client [Ajuntament de Barcelona]

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

EMPLAÇAMENT

El Barri del Bon Pastor és un petit poble dins la Barcelona Metropolitana. Nascut arran de la implantació  del conjunt de les cases barates (en el seu nomenades Milans del Bosch) l’any 1929. Els seus límits geogràfics, el Riu Besòs a Llevant i els terrenys ferroviaris de la Maquinista (actualment ocupats per el Centre Comercial i la infraestructura que haurà d’acabar acollint l’estació del tren d’Alta Velocitat, van generar un nucli poblacional tancat molt característic que fins ben entrat el segle XX no va establir relacions amb els nuclis veïns de Santa Coloma o el mateix Sant Andreu.

Dins del barri hi podem diferenciar dues parts molt clarament, les cases barates i la part més moderna, anomenada la Estadella. Una bona extensió del barri resta pendent d’una reforma urbana aprovada fa pocs anys, pendent de la inversió municipal, que ha de permetre la renovació de la part que ocupen actualment les cases en planta baixa, imatge característica del barri, però també d’altres de factura més recent.

Estem davant doncs, d’un nucli urbà petit, amb escala de poble, amb relacions puntuals amb els nuclis veïns, i pendent d’una reforma urbana que afectarà una bona part de l’àmbit central del barri on s’emplaçarà la futura peça del mercat municipal.

L’estructura urbana del nucli la determinen dos eixos principals: el carrer de Sant Adrià i el Carrer de l’Estadella. Aquests dos carrers recorren el barri de banda a banda en sentit horitzontal. El primer s’ocupa de vertebrar el passeig principal i de posar en relació el municipi amb el sector de la Maquinista i, mitjançant una intervenció sobre la Ronda Litoral, fer el salt, en forma de passera de vianants, cap el nucli de Santa Coloma. El segon, és potencialment, l’eix cívic modern on s’hi ubica el Centre Cívic i la Biblioteca del barri, construïda el 2005.

Tots dos eixos principals limiten i nodreixen de sentit cívic i urbà l’àmbit on es desenvolupa la intervenció. El lloc on s’implantarà el futur mercat, ocupat anteriorment per l’antic mercat i actualment per una plaça provisional, és en el centre mateix del barri, a tocar dels dos eixos principals i en relació directa amb el metro, element de relació a escala metropolitana del barri amb la ciutat.

La posició urbana estratègica afegeix potencia al programa del Mercat, complementat amb el programa de Supermercat, i obliga a l’edificació proposada a donar resposta i potenciar el seu paper en la part central de l’estructura urbana on s’implanta.

L’edificació plantejada venç el caràcter tancat de les seves arquitectures habituals per construir relacions directes amb els espais públics que l’envolten. L’accés principal a l’edifici, situat en el front al passeig lateral del Carrer de Sant Adrià, es ressol amb un gran porxo que genera, a banda de l’accés al carrer comercial cobert del mercat, una nova categoria d’espai públic cobert abocat tant en el passeig com, parcialment, en l’espai públic lateral existent. Així doncs, el porxo esdevé articulació dels dos espais públics i punt de trobada de la vida quotidiana del barri. En aquest espai hi dona el bar demandat en el programa, l’accés a l’edifici, i la sala de l’associació de comerciants des de la primera planta, també sota coberta, on s’hi podran desenvolupar activitats vinculades a la dinàmica comercial del mercat, i de complementaris que potenciïn el caràcter cívic que aquest tipus d’instal·lacions incorporen a dia d’avui.

PLANEJAMENT

El planejament vigent admet l’ús d’equipament (clau 7) més enllà de l’àmbit estrictament ocupat per l’antiga edificació. El projecte s’ha adaptat en aquest límit, incloent la rampa de vehicles d’accés als soterranis, per a evitar qualsevol necessitat de modificació del planejament posterior que condicioni el ritme de la redacció dels treballs.

En el cas que per motius dels usos comercials a implantar fos necessari una tramitació paral·lela, l’equip redactor ho assumiria i miraria que alterés el mínim possible el planning dels treballs que es descriu en un altre apartat d’aquest document.

VOLUMETRIA

El volum de l’edificació, tot i desenvolupar la part pública del seu programa en planta baixa, per a facilitar el màxim l’accessibilitat dels usuaris i els fluxos comercials establerts, utilitza diferents elements en alçada per fer-se explicatiu i entenedor tant en la percepció del visitant tant per quan s’hi acosta com per, un cop dins, cerca la referència exterior. En aquest sentit, destaca la doble alçada del carrer central, triple si considerem els lluernaris zenitals, que arrossega la seva secció fins els dos accessos principals enfrontats. D’aquesta manera, l’element lineal emergent explica la profunditat de l’edifici, en parteix l’amplada i atenua l’impacte de la visió de la gran coberta de 2500 m², a la vista de les edificacions veïnes de planta baixa i quatre de mitja. D’alguna manera, aquest element central estableix un diàleg més proper a l’escala de les edificacions veïnes, tot i enretirar-se per no resultar agressiu, ni competir amb la presencia dels habitatges com a imatge principal dels carrers.

A banda de l’element central, apareixen diferents elements en forma de lluernaris ,orientats a ponent i llevant, que fan la doble funció de lluernaris/llanternes i de tòtems senyalitzadors dels diferents accessos als diferents programes que inclou la intervenció: el mercat i el supermercat com a programes principals, però també destaquen els accesos a l’aparcament soterrani des de l’exterior. Aquests elements s’han dissenyat en el contorn de l’edifici, en concret a les cantonades del Carrer Cretes amb Sant Adrià i Estadella, com un recurs més de cercar que l’activitat diària dels accessos a l’aparcament ajudi a trencar amb l’efecte introvertit del programa del supermercat. Aquest tipus de programes concentren la seva relació amb el carrer en el punt d’accés, eviten les obertures i la llum natural directa i, per tant, acaben convertint-se en edificis tancats que no dialoguen en l’espai públic que els envolta.

L’ús del material metàl·lic reflectant en els laterals de les lames en punts concrets de les façanes reforça la idea d’edifici contenidor de situacions diferents i reforça la idea de variabilitat i mutabilitat d’un edifici molt clar en la seva geometria

Per combatre el caràcter hermètic, molt freqüent en aquest tipus d’intervenció, s’han tingut en compte també dels següents criteris de disseny:

- Evitar el coronament continu de l’edifici en tot el seu perímetre, incorporant els lluernaris com a contrapunts i desdoblant el pla de façana a l’alçada en què és possible en cada cas. Aquests recurs és força evident en les façanes Est i Oest.

- S’ha disposat en tot el contorn de la sala de vendes del supermercat d’un doble perímetre on s’han disposat : els nuclis d’escala  d’accés a l’aparcament, les botigues exteriors a la façana al passeig, l’accés a sala de l’associació de venedors (sobre dimensionada per a ser utilitzada com a sala polivalent), l’accés a l’altell d’oficines i personal del supermercat, i amb una presència molt important, la rampa d’accés a l’aparcament al moll de càrrega i descàrrega i a l’aparcament.

- Els materials utilitzats per el tancament del volum exterior, les lames prefabricades d’acer i fusta reciclada, en diferents densitats i disposicions, reforcen la idea de façana amb gruix variable, que combinat amb la llum solar, ofereix un volum que varia la percepció del visitant al llarg del dia.

PROGRAMA

La proposta garanteix el funcionament autònom de totes les parts que composen el programa: Mercat, Supermercat, parades exteriors i parking, així com dels accessos públics i privats independitzats en cada cas. L’element de relació clau per articular les relacions és el carrer interior, vertadera espina dorsal del funcionament de l’edifici. En ell s’hi concentren els accessos principals del Mercat i en conseqüència del Supermercat, l’accés als serveis sanitaris compartits, a la ala de control i vigilància, accés als muntacàrregues per a ús exclusiu de venedors del Mercat que connecten la sala de venda amb el moll de càrrega i els magatzems inferiors, l’escala d’accés a les oficines, l’ascensor per als visitants que provenen de l’aparcament (que serveix també d’accés adaptat a les oficines de l’altell, la línea de les caixes registradores del supermercat, i el que és més important, totes les circulacions que abasteixen els passadissos de les parades.

El programa es desenvolupa en 3 plantes i altell:

Planta Baixa: A la planta baixa hi trobem la sala de vendes del Mercat i el Supermercat, així com els elements de comunicació amb la resta de nivells.

Planta Altell: Oficines del Mercat i Sala de Reunions/Polivalent de l’Associació de venedors. Dependències de personal del futur operador del Supermercat.

Planta  Soterrani 1: Moll de càrrega i descàrrega dels vehicles comercials del Mercat i del Supermercat, Logística del Supermercat, Aparcament de vehicles comercials del mercat, espai per la brossa i reserva d’espai de magatzem per al districte.

Planta Soterrani 2: Aparcament de vehicles i magatzems dels comerciants del Mercat, Espais d’instal·lacions, Reserva d’espai per magatzems.

Per a la distribució dels programes de sales de venda s’ha prioritzat la lògica comercial: fent servir el Supermercat com a locomotora i pol d’atracció, i el bar i la peixateria com a elements dinamitzadors de la sala de vendes del Mercat.

S’han realitzat vàries probes de distribució de les parades (carrer lineal, format illes, etc). Hem conclòs que la distribució ha de restar oberta fins a conèixer el nombre final d’operadors, i en conseqüència, l’arquitectura de la sala es dissenya per a no condicionar les variacions que de ben segur en el desenvolupament del projecte es produiran fins l’últim moment. L'estructura prevista admet diferents combinacions de parades que sempre garanteixen els lineals i superfície demandats per el plec de bases.

Proposem tres accessos a la sala de venda del mercat, mirant de reproduir la forma de creu dels mercats tradicionals, encara que lleugerament esbiaixada. Els dos accessos principals són els extrems del carrer comercial cobert que vertebra la resta de circulacions. Aquest és l’eix principal que relaciona l’espai cívic del Passeig del Carrer de Sant Adrià amb l’eix de la part nova del barri: el carrer de l’Estadella. Per tal d’aprofitar el màxim la tirada comercial del supermercat, hem decantat la posició del seu accés més proper a l’accés posterior, aconseguint un efecte d’escombrat de la sala de vendes i els seus passadissos i parades, fins arribar-hi. El tercer accés es produeix des de la banda Est, reforçat per l’accés interior al Bar que fa de ròtula entre el porxo principal i la plaça lateral actual força utilitzada pels veïns.

S'accedeix al supermercat des del carrer interior on aboquen el conjunt de caixes de pagament. Per si existís incompatibilitat horària entre el mercat i el supermercat, i calgués accedir al supermercat en horari de tancament de la sala de venda, s’ha previst un sistema de tancament amb persianes automàtiques dels passadissos de les parades per evitar disfuncions i garantir-ne la seguretat.

Donades les dimensions reduïdes del solar i les característiques d’entorn i mobilitat, l'accés de vehicles s’ha concentrat en una sola rampa d’accés de Mercaderies, al soterrani -1, i el de l’aparcament de vehicles d’usuaris, al soterrani -2.

Accés a l’aparcament d’usuaris  i accés a càrrega i descàrrega

L’encert en la posició de la rampa d’entrada a l’aparcament és determinant per a la proposta. S’han estudiat els quatre laterals de l’emplaçament, dins del perímetre de qualificació 7 del planejament vigent , per evitar problemes i complicacions del planejament que farien pràcticament inviable la proposta pel fet de situar la rampa fora d’aquest àmbit.

Un cop avaluats els dos vials rodats de l’entorn: Carrer de Sant Adrià i Estadella, s’ha descartat l’accés des del carrer de Sant Adriá per dos motius: la presencia del túnel del metro no permetria un connexió soterrada per sota el passeig lateral i, en el segon lloc, dos carrils d’accés en superfície talarien les circulacions dels vianants, condicionarien l’accés al Mercat, i en moments de càrrega i descàrrega trencarien la continuïtat d’aquest espai cívic central del barri del Bon Pastor.

Conseqüentment, hem considerat més adequat l’accés des del Carrer de l’Estadella, tractant-se d’un carrer molt més proper a l’edifici i amb una secció suficient: dos carrils, un d’aparcament de 2,20 m i un de circulació superior a 3 m.

La rampa es disposa perpendicularment al carrer d’accés per a facilitar el gir dels vehicles comercials, que en alguns casos poden superar els 10 m de llargada. La rampa s’ha dimensionat d’acord amb la normativa vigent, tant en l’amplada com en el seu pendent.

S’ha descartat la possibilitat de disposar la rampa en paral·lel perquè impossibilitava l’accés d’usuaris des del carrer Estadella i generava un gir de 180 graus impossible per els vehicles industrials de subministren les mercaderies.

La rampa es desenvolupa des de la cota del carrer Estadella, en PB, fins el soterrani -2 de l’aparcament. Desemboca successivament en les dues plantes, fent in gir de 90 graus, entre el primer i el segon soterrani, dimensionat amb radi suficientment tant per els vehicles dels usuaris com per les furgonetes dels comerciants que esporàdicament volguessin accedir als seus magatzems amb els seu vehicle comercial. Cal dir, però, que l’accés principal de les mercaderies es realitzaria des del soterrani-1.

Per discriminar l’accés dels vehicles comercials al moll de càrrega i descàrrega, tant del Mercat com del Supermercat, ubicat al soterrani 1, es disposarà d’una barrera automàtica.


2015 | Procés de les obres a Selva de Mar
Mercat del Bon Pastor
Bibtic