16 PORTES DE COLLSEROLA, fase 2

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

2012 / Barcelona

Fase [Concurs restringit Bimsa] Client [Ajuntament de Barcelona]

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Porta 1: PORTA DE LA DIAGONAL_ Avinguda Diagonal - Sant Pere Màrtir

"LA MUNTANYA"

Les muntanyes no són tant sols elements orogràfics neutres, accidents tectònics determinats per la dinàmica de plaques. Són més que això. Les muntanyes abriguen els pobles i ciutats, els configuren, els donen caràcter i identitat, alhora que, en assolir-les, esdevenen talaies privilegiades que ens obren horitzons i redimensionen mesures i relacions habituals. I cal ser sensibles amb elles ja que una actuació desafortunada de l'home pot fer perdre els seus valors. Per això, volem que la nostra actuació sigui de mínims. Volem deixar la muntanya tranquila, recuperar el perfil orogràfic original i definir amb sensibilitat els límits amb el teixit urbà de la ciutat.

"No hacer nada con urgencia". A veces, en la vida de una ciudad amenazada por decisiones que pueden perjudicarla, es necesario no hacer nada con urgencia.

Aquest escrit de Jaime Lerner a la publicació reeditada per l'IAAC, Acupuntura Urbana, referma, en aquest cas, la nostra decisió genèrica a la part menys antropitzada de la  muntanya on només hi plantegem un  acondicionament mínim de camins existents de relació transversal a mig vesant.

D'altra banda, a la part baixa que toca a la Ronda de Dalt i que és la més desendreçada hi plantegem una actuació decisiva per establir una bona relació del límit entre la muntanya i la ciutat.

Més que una porta, el que creiem que s'ha de plantejar és una frontissa o cremallera urbana entre la naturalitat de la muntanya i l'artificialitat de la ciutat, i cal fer-ho amb molta cura tenint molt en compte la secció transversal.

En aquest àmbit, proposem reendreçar les pistes esportives de l'Escola Thau, tot recuperant el perfil originari de la muntanya en aquelles situades a les cotes superiors del carrer d'Ardena i a les dues ferides situades a ponent del mateix carrer.

Proposem un recorregut seqüencial de vianants entre el carrer de Santa Rosa, del barri de Finestrelles i el carrer d'Ardena, del barri de la Mercè. Aquest recorregut es planteja com a suma d'espais a través d'un camí que passaria pel costat meridional de l'hotel Abba Garden, tot salvant el petit torrent amb una passarel.la per connectar aproximadament a la cota 135m, coincident amb la de la coberta dels dipòsits d'aigua, on la muntanya, en part, s’hi restitueix.

Des del  recorregut, pràcticament pla, s’hi despleguen perspectives de la ciutat en 180º i el concebim com un sender festejat per espais ocupats per vinyes i plantes aromàtiques, permetent així diversificar el mosaic agroforestal d’aquest vessant de Collserola. També es dóna una major visibilitat a les màquies, brolles, garrigues i prats eixuts, que constitueixen el paisatge vegetal d’aquest vessant de la muntanya. I, al costat de l’Escola Thau, hi proposem  unes bosses destinades a “hortus” que poden esdevenir un complement pedagògic i cultural. Per tal de garantir l’estabilitazació del camí en cas de ser necessari,  proposem emprar tècniques de bioenginyeria.

A més, formulem recuperar els torrents existents com a hàbitats, ara malmesos, renaturalitzant-los si es troben canalitzats, restaurant-ne les vores, i creant basses temporals de laminació i d’infiltració de l’aigua de pluja. Els cursos d’aigua, per bé que siguin temporals, tenen les funcions: de controlar l’erosió i millora del medi; de constituir un hàbitat únic i valuós en el clima de règim mediterrani i també tenen la funció estètica i ornamental perquè diversifiquen el paisatge i creen contrastos cromàtics i de textura.

D’altra banda, proposem millorar la façana que dóna a la Ronda de Dalt amb un sòcol definit mitjançant  la construcció d'una placa a la cota 124m plantejada com una plaça mirador de la Diagonal que permetria també contenir un o més equipaments i/o la relocalització de pistes esportives de l’Escola Thau, les quals també es podrien  compatibilitzar amb un ús públic. Des de la plaça-mirador s’estableix una clara relació amb la vorera del lateral nord de la Ronda de Dalt i mitjançant una rampa i un connector vertical es  dóna continuïtat amb el parc de Cervantes situat a cotes més baixes i aquest parc es connecta amb el Parc de Can Vidalet, situat a la part meridional de l’avinguda Diagonal

Sota la plaça es podria encabir un programa funcional complementari del centre hospitalari, de l’escola o bé una altra dotació relacionada amb la cultura, l’esport o l’oci, així com un possible aparcament. Damunt la llosa també, a part de les pistes esportives, s’hi poden localitzar  ampli ventall d’usos relacionats amb la cultura i/o el medi natural, amb la possibilitat d’atorgar una concessió d’un bar per tal que ajudi al control social de l’espai públic.

L’èxit de l’execució de la nostra proposta rau, entre d’altres factors, en el grau d’implicació i confiança de diferents actors protagonistes:

-Ajuntament de Barcelona

-Propietat privada ubicada dins l’àmbit de l’actuació

-Propietat privada/operador que actuï com a pol econòmic d’atracció

-Consorci del Parc de Collserola (Diputació i municipis AMB)

-Organitzacions, associacions de la societat civil, plataformes cíviques.....

Assumint el paper del privat i del públic en el procés de transformació que suposa la intervenció en la Porta Diagonal, la seva gestió es proposa s’articuli a partir de la constitució d’un Consorci (específic per Porta Diagonal o dins de Consorci 16 Portes global) integrat pels principals agents implicats en el projecte, i en la constitució dels observatoris i comissions de seguiment necessaris per garantir la transparència i accountability que la ciutadania i els agents implicats requereixen en un procés de transformació que s’albira en un període a llarg termini.

Al marge de dur a terme el conjunt d’actuacions previstes en el procés de transformació, el Consorci garanteix la col·laboració econòmica, tècnica i administrativa de les entitats que l’integren, i constitueix una imatge de marca identificativa amb el projecte.

El futur Consorci pot actuar com administració actuant de les diferents actuacions previstes amb la finalitat de poder recepcionar possibles potencials aprofitaments urbanístics derivats de les actuacions programades, podent canalitzar aquests recursos al finançament de les actuacions d’iniciativa pública previstes (potencials expropiacions, inversions en equipaments públics, etc.). El caràcter del mix públic-privat del finançament del projecte basat en l’atracció d’operadors privats que actuïn com a pol econòmic i eix vertebrador de la transformació, garanteix la viabilitat econòmica del projecte mitjançant l’atracció de recursos que possibilitin la consecució dels objectius proposats.

A través de projectes definits sota timming i calendari establert, el Consorci executa les actuacions i impulsa els instruments de planejament d’ordenació susceptibles de ser aplicats en els diferents àmbits, així com la normativa prevista en el marc legal vigent per a la gestió urbanística del projecte garantint la seva factibilitat en la seva globalitat.

2015 | Procés de les obres a Selva de Mar
16 Portes de Collserola, fase 2
Bibtic